Gerard Prohias Fornós

Presentem una exposició única, moltes peces de les quals es van poder veure al Palazzo Vecchio de Florència l’estiu de 2023. Meccano. Una aproximació aparentment tecnicista, obra quasi d’enginyeria, a uns objectes que en el nostre imaginari ocupen una referència lúdica i juganera. Però no ens deixem enganyar, els meccano són obres d’art amb tots els ets i uts, perquè finalment ens traslladen on hauríem d’arribar sempre davant de qualsevol obra d’art: l’emoció estètica, ja sigui a partir d’un cop de puny, una mitja rialla irònica o una pluja fina i estable, sensible. 

Els artefactes artístics, sempre estranys i estranyats, apareixen a la nostra quotidianitat i ens sorprenen, perquè en veure’ls entenem que referencien alguna cosa intangible que ens apel·la. Els meccanos no podem deixar de mirar-los; encuriosits, primer; amatents, després; desconcertats, pel que ens expliquen des del seu encantament. 

De l’objecte primigeni, metàl·lic, de colors llampants, concret, passem d’immediat a l’abstracció, i el que era un arbre, una bicicleta o el cap d’un cavall, esdevenen una escultura que ens inquieta per la seva presència inusual. És clar, que en una primera mirada, són un joc, però també s’evidencia que són un joc ben seriós, amb una gestualitat artística ben completa. 

Són èpoques incertes, excessivament gasoses, on la perfídia plana com un àngel obscur i davastador. Aquests meccanos, ens perfilen d’altres mons, de superba raffinatezza, de gran delicadesa i lúcida ironia que ens acompanyen la mirada. I a la fi, com bé va escriure la crítica d’art bolonyesa, Marilena Pasquali, sobre les obres del nostre artista: després de tot, de tot, de tot, «allò que en resta, és la bellesa». 

Gerard Prohias Fornós