Diane Audrey Ngako

Hi ha trobades que marquen una trajectòria. Instants suspesos, d’aparença anecdòtica, però carregats de tot el futur.

Recordo amb precisió aquell 20 de setembre del 2018 a la Beirut Art Fair, la gran fira d’art contemporani del Líban. Hi exposava tres artistes camerunesos, moguda per aquesta voluntat que sempre he tingut: fer brillar les nostres veus, les nostres mirades, els nostres relats. Just a la meva dreta hi havia la Sud Gallery de Pascal Lacombe, que presentava l’obra de Guy Ferrer.

La meva mare, Léocadie, era al meu costat, com sovint en els moments decisius. M’ajudava a atendre el nostre estand. Observava, rebia els visitants, col·locava les cartel·les amb orgull. I aleshores hi havia ell. Guy. Silenciós, atent, gairebé en segon pla. Però la seva mirada deia l’essencial. Una mirada que busca, que s’atura, que comprèn.

Durant quatre dies vam conversar. D’art, és clar, però també de vida. D’allò que ens mou, ens toca, ens inspira. De les nostres solituds, a vegades, i de com l’art esdevé un pont.
Al final de la fira, en Guy va adquirir dues obres de Marc Padeu. Aquest gest, més enllà de la compra, era un senyal: el d’un home que escolta el seu instint.

Algunes setmanes més tard, vaig rebre un missatge. No parlava ni de factures ni de transports. Parlava de col·laboració. De confiança. Em proposava acompanyar-lo en la construcció d’una col·lecció. Una de veritat. Pensada. Somiada. Compromesa.

No era només un projecte. Era una aposta. I una promesa.

Perquè, en aquell moment, jo no era “especialista”. Encara no se’m reconeixia com a comissària. Era una transmissora, una apassionada, una dona guiada per la certesa que els artistes del nostre continent mereixen ser vistos, celebrats, compresos, sense filtres ni exotismes.

En Guy ho va veure. Ho va intuir. I va triar confiar en mi. Una confiança rara. Bella. Absoluta.

Durant tots aquests anys, hem construït, entre tres, aquesta col·lecció. Va néixer dels nostres intercanvis, dels nostres enamoraments artístics, de les intuïcions compartides. Hem estat en fires a Marràqueix, a París, a Londres. Hem intercanviat desenes de correus. Fotografies, notes de veu, captures de pantalla.
Un artista descobert a Harare. Una obra localitzada a Abidjan. Un jove fotògraf a la República Democràtica del Congo. Una escultura poderosa vinguda del Benín.

Cada adquisició és fruit d’un diàleg. D’una mirada creuada. D’un respecte mutu.

Però el que més m’emociona és que en Guy mai ha volgut imposar una línia. Mai ha cedit a les modes, al mercat, a les expectatives. Ha seguit el seu propi ritme. La seva pròpia sensibilitat. Ha acceptat les meves recomanacions amb una curiositat sincera, de vegades amb un entusiasme gairebé infantil.

M’ha ensenyat que col·leccionar no és acumular. És connectar.

Avui, aquesta col·lecció parla per si sola. Expressa la nostra fidelitat als artistes. El nostre desig de donar visibilitat a totes les formes de l’Àfrica contemporània: des de les més polítiques fins a les més poètiques, del figuratiu a l’abstracte, del dolor a l’esperança.

Les obres de Moffat Takadiwa, George Lilanga, Saidou Dicko, Lady Skollie, Thalente Khomo, Hervé Youmbi, Amadou Sanogo, Jean-David Nkot, Marc Padeu o Hako Hankson no són decoració. Diuen alguna cosa. Parlen d’històries, de memòries, de territoris, de lluites. També donen testimoni d’una nova generació d’artistes que desafien els relats dominants sense complexos.

Aquest catàleg, com aquesta exposició, no són una conclusió. Són un capítol. Una pausa. Un punt de connexió entre allò que ha estat, allò que és i allò que vindrà.

Perquè aquesta col·lecció és viva. Continua creixent. Evolucionant. Sorprenent.

I darrere les obres, hi ha una amistat. Una relació rara. Gairebé fraternal. Amb el temps, en Guy s’ha convertit en un company de camí. Un home la sensibilitat artística del qual no és un paper, sinó una naturalesa.

L’abril passat, em va proposar continuar aquesta aventura amb ell. I vaig dir que sí.

Perquè crec en la fidelitat. En la profunditat. Perquè crec que es pot col·leccionar sense posseir, donar suport sense dominar, exposar sense sobreexposar.

Aquesta exposició és un homenatge a aquest vincle. A aquesta confiança. Explica què es pot construir quan s’accepta mirar més enllà de les tendències i dels noms coneguts.

En el fons, explica una certa idea d’Àfrica. Una Àfrica plural. Potent. Agosarada. Arrelada a les seves realitats, però oberta al món. Una Àfrica que no demana permís per existir.

I estic orgullosa, profundament orgullosa, de tenir-hi la meva part en aquesta història.

Diane Audrey Ngako és una comissària independent i col·leccionista apassionada. A través de la Voodart Collection, que comença el 2008, defensa una aproximació íntima, intuïtiva i compromesa a la col·lecció. Treballa colze a colze amb artistes del continent africà per fer emergir nous relats i contribuir a l’escriptura d’una història de l’art plural i descentrada.